Redescobrint la natura a l’educació a través de la recerca doctoral

Durant els darrers mesos, el meu projecte de tesi ha avançat significativament en el camí de definir un objectiu clar, un enfocament metodològic robust i un marc teòric sòlid. El focus de la meva recerca és la reintegració de la natura a l’educació reglada, explorant com la tecnologia immersiva, especialment la intel·ligència artificial i la realitat mixta, poden esdevenir una eina per reconnectar l’alumnat amb els entorns naturals, especialment en contextos urbans.

Un dels principals reptes ha estat revisar la bibliografia d’un camp tan transversal. La temàtica de la meva recerca se situa en la cruïlla entre l’educació, les ciències ambientals, les neurociències, la tecnologia educativa i fins i tot l’urbanisme. Això implica consultar fonts molt diverses i, sovint, disperses en disciplines diferents. A més, hi ha un desequilibri geogràfic important: gran part de la bibliografia prové del context anglosaxó, amb menys presència de recerques fetes en l’àmbit mediterrani o català. Aquesta realitat em planteja el repte d’analitzar com poden adaptar-se models pedagògics com el forest school o el nature-based learning al nostre context.

Els objectius i preguntes de recerca s’han anat formulant a partir de criteris de rellevància social, educativa i científica. Han sorgit de la necessitat detectada en diversos centres escolars d’apropar l’educació a la natura com a via per al benestar emocional, la sostenibilitat i la millora del rendiment acadèmic.

De cara al proper curs de doctorat, em proposo aprofundir en l’ús de metodologies com la Investigació-Acció Participativa per mantenir un enfocament obert, flexible i estretament vinculat a les necessitats reals de les escoles participants. El meu objectiu és crear amb docents, alumnes i famílies un marc d’acció que permeti incorporar la natura com a part activa del currículum educatiu, mitjançant espais de diàleg, enquestes, entrevistes i activitats col·laboratives.

També preveig consolidar l’enfocament de metodologia mixta que vull aplicar, combinant l’anàlisi quantitativa (procedent d’enquestes estructurades) amb un treball qualitatiu més profund, mitjançant observacions, entrevistes i grups focals. En aquest sentit, les activitats fetes fins ara dins l’assignatura m’han proporcionat eines valuoses per sistematitzar les meves idees inicials i connectar-les amb un marc teòric coherent. Això em permetrà dissenyar una recerca més sòlida, amb preguntes ben delimitades i indicadors clars per mesurar l’impacte de les experiències educatives amb la natura.

Finalment, una de les meves prioritats serà assegurar un tractament rigorós i ètic de les dades. L’elaboració del protocol ètic ha estat un primer pas per reflexionar sobre el consentiment informat, la protecció de dades i el compromís amb les persones participants. Vull que aquest compromís sigui transversal durant tot el procés investigador.

En definitiva, m’encamino cap a una recerca que no només vol entendre, sinó també transformar. El meu propòsit és construir un coneixement útil i aplicable, capaç de contribuir a una educació més humana, sostenible i connectada amb el món natural. Una educació que, des de la recerca, pugui sembrar canvis reals.

Recursos d’interès

1. Louv, R. (2008). Last child in the woods: Saving our children from nature-deficit disorder.
   Aquest llibre clàssic introdueix el concepte de “trastorn per dèficit de natura” i serveix de base teòrica per justificar la necessitat de reconnectar educació i entorn natural.
2. Kuo, M., Barnes, M., & Jordan, C. (2019). Do experiences with nature promote learning? Frontiers in Psychology
   Article clau que proporciona evidència empírica sobre la relació entre el contacte amb la natura i el rendiment acadèmic, especialment útil per fonamentar els beneficis educatius del projecte.
3. Dadvand, P. et al. (2015). Green spaces and cognitive development in primary schoolchildren. PNAS
   Estudi pioner que analitza els efectes dels espais verds sobre el desenvolupament cognitiu infantil. Pot reforçar la part quantitativa de l’anàlisi comparativa entre entorns urbans i naturals.
4. Radianti, J. et al. (2020). A systematic review of immersive virtual reality applications for higher education. Computers & Education
   Revisió exhaustiva sobre l’ús de la realitat virtual immersiva a l’educació superior, útil per identificar dissenys educatius immersius i bones pràctiques replicables.
5. Moreno, R., Martínez, J., & Pérez, A. (2022). Integrating immersive technologies in environmental education. Journal of Environmental Education
   Estudi de cas que explora l’ús de tecnologies immersives per a l’educació ambiental. Serveix com a referent per al teu enfocament tecnonatural amb IA i RM.
6. Turan, Z., & Çilligil Karabey, S. (2023). The use of immersive technologies in distance education. Education and Information Technologies
   Revisió sistemàtica molt útil per entendre les aplicacions educatives de la realitat immersiva i les seves potencialitats en contextos híbrids o urbans.
7. Sviridova, E. et al. (2023). Immersive technologies as a tool to increase academic success. Frontiers in Education
   Ofereix dades sobre com la immersió digital pot millorar la motivació i el rendiment, aspectes fonamentals per justificar l’ús d’IA i RM en l’aprenentatge basat en la natura.
8. Liu, D. et al. (2021). Virtual, augmented, and mixed realities in education. Springer
   Llibre complet que analitza els usos pedagògics de la realitat augmentada i mixta, rellevant per dissenyar propostes didàctiques dins el teu marc metodològic.
9. Fundació Kilian Jornet (https://www.kilianjornetfoundation.org)
   Font d’inspiració per a aliances educatives ambientals. És una entitat clau per a entrevistes, col·laboracions i observació de pràctiques innovadores amb infants i natura.
10. ClassVR (https://www.classvr.com)
    Plataforma tecnològica que permet crear experiències immersives per a l’aula. Pot ser útil per desenvolupar materials experimentals o per fer proves pilot en entorns urbans.

Alguns vídeos d’interés: